Crítica: La vida es bella

La vida és bella

Aquesta pel·lícula em va agradar molt quan la vaig vore. Mostra com era la vida a un camp de concentració nazi sent judeu. M'agrada molt l'historia, però també molt l'actor principal, Roberto Benigni. Ja que barreja en la pel·lícula tant el drama de l'argument principal com la comèdia.

Resum:

Un italià que es diu Guido és el protagonista, i és judeu. Guido té un fill amb la seua dona Dora, i aquest es diu Josué. Un dia Guido i Josué vanser deportats a un camp de concentració nazi. I Dora es va voluntariament per a estar amb ells. Guido no vol que el seu fill se'n adone del que en realitat ocòrre, así que li fa creure que tot allò és un joc. I que consisteix en no deixar-se vore per els guardies alemanys. I gràcies a que Guido le ha dit a Josué que el guanyador s'emporta un tanc, aquest s'el pren molt en seri i no s'adona del que pasa.

Mentres tant el camp va sent evacuat, però ells es queden per a una mort quasi segura. I com Guido savia que anava a acòrrer aixó va amagar a Josué en caseta on estàn els fills del alemanys per a estar protegits. I des d'eixe lloc Josué veu com es porten a son pare per a matar-lo, encara que ell no ho savia ja que Guido estava fent tonteries per a que no es preocupes (escena que es veu en la fotografia dde l'esquerra).

Al dia següent, quan Josué es desperta veu que el camp està buit, ja que ha sigut lliberat. I un tanc que passava per allí s'el emporta, i Josué s'han recorda del premi que li va prometre son pare. I pel camí de tornada es troba amb sa mare.

Somnis

SOMNIS

Primer somni:

Estava jugant en la selecció espanyola de futbol de davanter.Quan estava a l'àrea, em van fer una falta, penalt. L'anava a tirar altre jugador, pero es va lesionar i jo vaig decidir tirar-lo. Si el ficava guanyàvem la copa del món. El vaig llançar i crec que es va ficar, perquè quan estava quasi dins de la porteria la pilota el despertador va despertar-me.

Segon somni:

Un goril·la que tenia una grandària gegant com la d'un elefant s'en va escapar del zoo. Tots el ciutadans de Benidorm volien agafar-lo, ja que donàven recompensa. I entre ells estava jo, que el vaig trobar prop de ma casa. Pero no era l'únic que s'havia on estava el goril·la així que tenia que actuar de manera ràpida. I així el vaig fer, el vaig agafar abans que els altres ciutadans vinguèren a per ell i vaig obtenir la recompensa.

Tercer somni:

De xicotet vaig somniar que era Súper Mario. Jo pujava una xicoteta muntanya i estaba esquivant els diversos obstàcles que hi havien, quan em vaig trobar amb una bruixa. Jo vaig eixir corrent i la bruixa també, pero darrere meu. I quan m'anava a a agafar hem vaig despertar, pero tenia molta por (tenia 6 o 7 anys) i no vaig poder dormir més en tota la nit.

Quart somni:

Estava conduïnt un cotxe quan no vaig agafar bé una corva i m'hen vaig caure per un penya-segat. Pero no m'hen va passar res, ja que vaig transformar-me en un pardal. Pero no en un pardal normal i corrent, sino en Piolin. I volant vaig observar un objecte baix el penya-segat, i quan hem vaig apropar vaig veure que era el meu cotxe.

Futurisme

El futurisme és el moviment inicial dels corrents d'avantguarda artístics. Fou fundat a Itàlia per Filippo Tommaso Marinetti, qui va publicar el Manifest del Futurisme el 20 de febrer de 1909 al diari Le Figaro de París. El Futurisme és un dels primers moviments de l'avantguarda artística, sorgit a Itàlia en el 1909. El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb l'art del passat. Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, i això ho van anomenar simultaneisme.

El Futurisme en la pintura
El futurisme expressa una nova manera d'entendre la realitat: ja no es tracta de representar el que veiem sinó també tot el que està relacionat amb el que veiem: un estat d'ànim, les sensacions i emocions de l'espectador, la percepció del temps, de la llum, de l'espai i del moviment.
El moviment futurista sorgí a Itàlia amb els pintors Giaccomo Balla, Carlo Carrà, Umberto Boccioni i Gino Severini que reivindicaven la modernització de la cultura italiana.
En els anys 1906-1910 Severini havia viscut a París i havia conegut Picasso i Apollinaire; l'any 1911 convidà Marinetti, Boccioni i Carrà a visitar el "Salon d'Automne" on s'exposaven molts quadres del "moviment cubista" .
En retornar a Milà, junts van organitzar la primera exposició futurista. Recollien la tendència a la fragmentació i a la descomposició del volum en formes geomètriques dels cubistes, però introduint efectes de moviment. La seva manera de "ser moderns" comportava una nova estètica de la idealització de la màquina i de la velocitat.
El moviment estava molt influït pels nous descobriments òptics, lligats al cinematògraf, que van revelar la multiplicació de les imatges i de les coses mòbils a la retina. L'impacte del futurisme va ser molt ràpid perquè l'exposició de Milà de l'any 1912 va viatjar a Londres, Berlín, Brussel·les, Hamburg, Amsterdam, La Haia, Frankfurt, Breslau, Zuric, Munic, Viena, Dresden i Moscou per donar a conèixer un missatge cultural que volia ser revolucionari.

Sigmund Freud

Sigmund Freud

BIOGRAFIA
Sigismund Schlomo Freud va néixer a Freiberg, Moràvia. Quan encara era un nen la seva família es traslladà a Viena. El 1877 abreujà el seu nom de Sigismund Schlomo Freud a Sigmund Freud. Els primers anys de Freud són poc coneguts ja que va destruir els seus escrits personals en dues ocasions, la primera vegada al 1885 i de nou al 1907. A més, els seus escrits posteriors varen ser protegits acuradament als Arxius de Sigmund Freud, als que només tenia accés Ernest Jones (el seu biògraf oficial) i uns pocs membres del cercle proper a la psicoanàlisi.
Fou un neuròleg austríac que va començar a interessar-se en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar als malalts mentals. Més tard abandonà la hipnosi en favor de l'«associació lliure» i l'anàlisi dels somnis per desenvolupar el que actualment es coneix com «la cura de la parla». Aquests elements esdevingueren el punt de partida de la psicoanàlisi. Freud es va interessar especialment en el que llavors s'anomenava histèria i en la neurosi (actualment reclassificada en diferents denominacions, segons la nosologia psicoanalítica: afeccions psicosomàtiques, neurosi i psicosi).

Complex d'Èdip
El complex d'Èdip planteja la idea que, durant l'etapa genital del desenvolupament del nen (una de les etapes psicosexuals), aquest comença a sentir atracció sexual envers el progenitor del sexe oposat. El nen se sent atret per la mare i comença a odiar el pare, ja que aquest té a la mare. Aleshores es desenvolupa un sentiment de culpa ja que el nen sap que no està bé odiar el pare. Aquest conflicte es resol mitjançant la identificació, en què el nen adopta característiques del pare.