Crítica: La vida es bella

La vida és bella

Aquesta pel·lícula em va agradar molt quan la vaig vore. Mostra com era la vida a un camp de concentració nazi sent judeu. M'agrada molt l'historia, però també molt l'actor principal, Roberto Benigni. Ja que barreja en la pel·lícula tant el drama de l'argument principal com la comèdia.

Resum:

Un italià que es diu Guido és el protagonista, i és judeu. Guido té un fill amb la seua dona Dora, i aquest es diu Josué. Un dia Guido i Josué vanser deportats a un camp de concentració nazi. I Dora es va voluntariament per a estar amb ells. Guido no vol que el seu fill se'n adone del que en realitat ocòrre, así que li fa creure que tot allò és un joc. I que consisteix en no deixar-se vore per els guardies alemanys. I gràcies a que Guido le ha dit a Josué que el guanyador s'emporta un tanc, aquest s'el pren molt en seri i no s'adona del que pasa.

Mentres tant el camp va sent evacuat, però ells es queden per a una mort quasi segura. I com Guido savia que anava a acòrrer aixó va amagar a Josué en caseta on estàn els fills del alemanys per a estar protegits. I des d'eixe lloc Josué veu com es porten a son pare per a matar-lo, encara que ell no ho savia ja que Guido estava fent tonteries per a que no es preocupes (escena que es veu en la fotografia dde l'esquerra).

Al dia següent, quan Josué es desperta veu que el camp està buit, ja que ha sigut lliberat. I un tanc que passava per allí s'el emporta, i Josué s'han recorda del premi que li va prometre son pare. I pel camí de tornada es troba amb sa mare.